ASSOCIACIÓ CULTURAL
DE SANT CLIMENT DE LLOBREGAT
L'arribada de la Flama del Canigó
El 23 de juny de 1974 va arribar per primera vegada la Flama del Canigó a Sant Climent de Llobregat, per iniciativa del Cintet Pauses i alguns companys més. Amb la rebuda de la Flama, símbol de la unitat cultural dels Països Catalans, la nostra població celebra aquest acte simbòlic a nivell nacional. Poblacions de totes les comarques del Principat, les Illes, la Catalunya del Nord i el País Valencià, participen en aquesta expressió pacífica i cívica de reivindicar la cultura catalana.
Els primers anys, la Flama s’anava a buscar a Esplugues de Llobregat amb vehicles. Més endavant, grups de joves van decidir portar-la corrents fins a la nostra població. Amb la Flama del Canigó, s’encén cada any la única foguera que es fa al nostre poble, i al voltant seu, s’organitza la revetlla popular. Anys enrere s’encenien nombrosos focs pels carrers i places de la vila, i la revetlla de Sant Joan es vivia més a nivell familiar o conjuntament amb els veïns del mateix carrer. Des de 1974 la Flama del Canigó ha arribat a Sant Climent de forma ininterrompuda, a vegades portada per un nombre reduït de persones i d’altres per una nombrosa caravana de corredors i cotxes: ha tingut arribades discretes i també acollides multitudinàries, ha arribat tot i la calor asfixiant o malgrat la pluja torrencial. Diverses generacions de Climentons han col·laborat activament en aquesta festa i són molts els casos en què els nois i les noies participants són els fills i les filles dels antics col·laboradors. En aquestes darreres dècades, aquest fet ha promogut una implicació espontània tant de nouvinguts al poble com dels qui hi han nascut.
L’any 2008, en motiu de la 35a arribada de la Flama, es va decidir anar-la a buscar directament al cim del Canigó i dur-la amb bicicleta de muntanya fins al poble. Són 24 hores de seguiment i pedalant, amb una ruta de 260 km i gairebé sense dormir, però aquest esforç queda recompensat amb la rebuda de la desena de pobles on actualment la lliurem i que encenen les seves fogueres amb la nostra dedicació. Durant aquests anys, hem lliurat la flama a les poblacions de Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Sant Vicenç del Horts, Begues, Torrelles de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Viladecans, Gavà i al nostre poble.
Actualment són més d’un centenar de joves i infants que fan el relleu als ciclistes per seguir amb la tradició de dur-la corrents fins al poble: els més grans des de Sant Boi, més nens i nenes s’afegeixen a Viladecans, i l’entrada a Sant Climent compta amb la presència, també, dels més petits de la vila.
Han estat molts els actes que s’han fet i es fan al poble per rebre la Flama, des dels espectaculars espectacles de foc dels diables Fomarians, els cants de la coral la Vall, la coca i el cava que ofereix l’Ajuntament, els sons de les gralles o la presència dels gegants, la repicada de campanes, l’estelada d’espelmes de colors i d’altres manifestacions, amb la col·laboració de molta gent i entitats. Però si un acte ha estat indispensable en la celebració de la festivitat de Sant Joan des de temps immemorials, ha estat l’encesa de la foguera, que des de fa més de 45 anys encenem amb la Flama del Canigó, que ens agermana amb tots els pobles dels Països Catalans.
Història de la Flama del Canigó
L’any 1955 Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir, Catalunya del Nord), portat pel seu entusiasme pel Canigó, muntanya del Pirineu català, i inspirat pel poema de mossèn Cinto Verdaguer, tingué la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva Flama per totes les contrades de la nostra terra. S’iniciava així la renovació d’aquesta mil·lenària tradició; de nou les fogueres prenien un sentit col·lectiu. L’any 1966 el foc creuà per primera vegada la frontera. Eren èpoques ben difícils, sovint de clandestinitat. A poc a poc la xarxa es va anar estenent i el foc, escampat per tot el Principat, va arribar fins al País Valencià. El foc de la Flama del Canigó resta al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà durant tot l’any, fins que cada 22 de juny es pren la Flama i es puja fins al Canigó. Des del seu cim, i a partir de les dotze de la nit, es distribueix entre les persones presents i inicia el seu itinerari per encendre les fogueres de Sant Joan a centenars de poblacions. La Flama del Canigó arriba als diferents pobles i es mostra pels carrers amb l’objectiu de donar a conèixer que comença la Nit de Sant Joan. Aquesta arribada es fa de les més diverses maneres, ja sigui en cotxe, en bicicleta, a peu o fins i tot en llagut, i de la mà de diversitat d’entitats, tant de l’àmbit esportiu, excursionista i cultural com veïnal. Són els anomenats equips de foc.
El 22 de juny, com cada any, un grup d’excursionistes del Cercle de Joves de Perpinyà va a buscar el foc que des de 1955 resta encès al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà i la pugen al cim del Canigó; després de passar la nit vetllant la Flama, i a trenc d’alba, inicien el descens perquè la Flama arribi a tots els pobles i ciutats dels Països Catalans a temps d’encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. El diumenge abans de Sant Joan se celebra l’Aplec del Canigó, trobada que té per finalitat pujar al cim del Canigó (2.784 metres) feixos de llenya portats per gent de les més diverses contrades del nostre país. Aquests feixos serviran per encendre la foguera que, la nit de Sant Joan, cremarà dalt del cim, de la qual s’agafarà foc nou per ser retornat al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà. La Flama del Canigó és rebuda pel Parlament de Catalunya, ajuntaments, consells comarcals i entitats culturals i esportives de tot el territori. Cal, doncs, que aquesta Flama del Canigó arribi i es mantingui arreu dels Països Catalans, i que aquest Foc de Sant Joan perduri com a símbol d’esperança i de germanor d’una comunitat que vol i necessita recuperar plenament el seu sentit de pàtria, socialment justa, políticament lliure, econòmicament pròspera i culturalment digna.
La matinada del 22 al 23 de juny la Flama del Canigó es renova al cim del Canigó, i centenars de voluntaris i equips de focs la distribueixen arreu dels Països Catalans seguint diverses rutes per tal d'encendre les fogueres de la nit de Sant Joan. Així comença, any rere any, la celebració d'una festa ancestral vinculada al solstici d'estiu que és també un símbol de germanor entre els territoris de parla catalana.
Més informació
